RENFE i la accesibilitat.

Complicat ho tenim per utilitzar els serveis de RENFE de forma assídua si patim qualsevol minusvàlia que ens dificulti la mobilitat. Aquesta es la impressió que ens dona al llegir el tríptic publicat per RENFE, ADIF i el Ministerio de Fomento. Deixem l’enllaç aqui al document i algunes cites del mateix document.

Per rodalies el que ens indiquen es.

Para solicitar el servicio de ayuda, el viajero comunicará con 36 horas de antelacióna la salida del tren correspondiente la necesidad de tal asistencia al número de teléfono 902 24 05 05.

No sabem si realment ho estem entenent correctament. Però en el cas de que algú pretengui amb alguna minusvalia pretengui anar amb tren cada dia a treballar ha de començar a reservar els viatges el dissabte.  Per trens de llarga distancia el funcionament es exactament el mateix.

RENFE però indica que pels rodalies de CIVIA s’avisi tan sols amb dues hores de antelació. Pel que fa a Barcelona entren dins dels trens CIVIA els següents:  

Línea C-1Barcelona CIVIA

Barcelona Sants, Pl. de Catalunya,St. Adriá de Besos, Badalona, Cabrerade Mar-Vilassar de Mar, Mataróy Calella

2 trenes/hora

Sorprenent que no figuri la C10, es a dir la impossibilitat d’arribar fins al Aeroport amb una línia adaptada de RENFE. Increïble el numero de estacions adaptades: 6. Insignificant el numero de trens que donen servei, 1 cada 2 hores.  

Ens posarem en contacte amb RENFE per que ens indiquin si aquestes dades encara son correctes.  

No perdrem el temps discutint sobre la reserva de plaça amb 36 hores d’antelació. Ens sembla antiquat i ens fa vergonya. Els esforços tindrien que anar, segons el nostre parer,  cap a la adaptació de línies i trens al pla CIVIA.  

RENFE-II. No importan los errores.

¿Cuanto ha pasado desde la interrupción de Cercanias? No lo se, no me acuerdo, saturados como estamos de recibir noticias cada día. Pero ¿que noticias se han producido? Creemos que tan solo una, Cercanias y FGC tienen líneas cortadas, por lo demás el mundo sigue igual. 

 Entendámonos, al decir igual, queremos decir que tan solo se notan los efectos negativos para los usuarios, y  habitantes de las zonas afectadas, pero no ha pasado nada más.  Aquí tenemos el grafico de OHL, el día 26 perdió un 2,5% del valor, provocado por el rumor de que se le podía quitar la concesión de su tramo. Un par de días después visitas a las obras de su presidente, del presidente del país i del de la Generalitat (desde donde salio la petición de apartar a OHL).  

  

El mercado lo ha entendido, OHL sale reforzada. Pero ¿lo hemos entendido los demás? No importan los errores cometidos, ni los que se cometerán (esperemos que los menos). No importa si son errores de ejecución, de planificación del trazado o de planificación de inversión, como nos indicaba Josep Antoni en su comentario, las consecuencias de los errores solo recaen sobre los afectados nunca sobre los responsables.  

INDIGNACION. Inhabilitación, no dimisión.

No podem dir res mes. El nostre blog no va néixer per comentar la actualitat, i ens hem resistit fins ara a fer cap comentari sobre la situació que esta vivint la ciutat de Barcelona amb la xarxa de rodalies.  Però tot té un límit, des de aquestes línies volem mostra la nostre indignació, pel que creiem, es una demostració de l’alt grau de inutilitat existent en els dirigents tant politics com d’empreses privades.  En el cas de les empreses el mercat s’encarrega de castigar-les, veiem com la cotització de OHL ha patit un fort cop aquests dies (no sabem si OHL es culpable o un cap de turc).  

Però ens preguntem quines seran les conseqüències pels responsables politics? Creiem que cap, i ens resistim a acceptar aquesta realitat. No ens estem referint als partits, sabem que per castigar a aquests estan els mecanismes que ens dona la democràcia. Però que pasa amb els responsables que dins d’un partit estan clarament mancats de formació i demostren tasca rere tasca que no son capaços de realitzar-les amb un mínim de qualitat?  Poden perdre el seu càrrec, però el partit mira de recolzar-los de tal forma que no perdin gaire poder adquisitiu però passin a un segon pla on no siguin tan visibles. Potser es tindria que començar a deixar de parlar de dimissions i començar a parlar de inhabilitacions. Si una persona es incapaç de fer una feina, i el que se li permeti fer-la es perjudicial per la societat tindria que ser aquesta mateixa societat la que disposes dels mecanismes necessaris per defensar-se.

En definitiva, creiem que ningú (dels responsables) en sortirà perjudicat. Si com a mínim hi voleu treure benefici, compreu accions de OHL, tornaran a pujar, sens cap dubte. El seu president / propietari va ser ministre…