Aprenem de les crisis?

En una sessió amb el Dr. Xavier Mena Lopez, actualment professor a Esade, ens va comentar que el millor de les crisis es que els economistes aprenen d’elles i no es tornen a repetir els mateixos errors.

No se si el Dr. Mena en aquest cas tenia el 100% de raó , segurament alguns errors es repeteixen, però el que si que es pot saber es que no tothom es economista, i molt menys tan brillant com el Dr. Mena, i per tant sembla que es puguin repetir els mateixos errors, sense importar lo recent de la lliçó.

Fa relativament poc, potser una setmana, vaig veure un anunci que va em va cridar la atenció, una de les principals constructores de Catalunya “Espais” anunciava els seus pisos indicant que es odien comprar sense pagar la hipoteca. Suposo que es referia a que amb una petita entrada es podia disfrutar del pis i d’un període de cadència llarg. Sembla que aquesta constructora per tal de vendre esta disposada a relaxar les condicions de crèdit i a facilitar el accés a la financiació dels seus compradors.

Casualment aquest es justament el inici del problema del mercat immobiliari a EEUU, una reducció important en les condicions fixades per obtenir un crèdit i en un excés de facilitat al mercat de compra venda de vivenda per persones sense els recursos econòmics necessaris.

Ja se que l’acció d’un sol constructor no es suficient com per afectar al mercat, i que els bancs i caixes estan vigilant molt mes que fa uns anys els crèdits que concedeixen, però es preocupant veure lo curta que pot ser la memòria, quan el que s’està buscant son resultats a un plaç molt curt.

Hi ha una cosa que em tranquil·litza, no he tornat a veure l’anunci, i en la WEB del constructor no hi ha cap referència. Potser el director financer de la empresa ha decidit que vol continuar treballant en la empresa mes de 12 mesos.

Us deixo un enllaç al blog de Mariví Romero, concejal a l’ajuntament de Màlaga de benestar social. Tan sols per recordar que aquesta crisis, com totes, te al darrere unes histories molt humanes.

http://marivi24.wordpress.com/2008/08/06/%c2%bfla-crisis%c2%bf-que-crisis/

I com no, al ja famosíssim blog de Leopoldo Abadia.

http://leopoldoabadia.blogspot.com/2008/04/crisis-financiera-2007-2008.html

Amb el que tan sols tinc un punt de discrepància, crec que part de la culpa s’ha de derivar dels bancs cap a les empreses de rating. Els bancs ja tenen el seu càstig, espero veure el de les empreses de rating.

El mes semblant a un espanyol de dretes es un espanyol de esquerres.

Aquesta es una frase que se sol sentir en alguns sectors catalanistes, però lluny del que es pugui pensar no son pas els sectors mes radicals. Se sol escoltar en els cercles de persones acostumades a negociar amb, el que s’anomena, Madrid.

Aquests dies veiem com s’estan discutint dues coses, els pressupostos generals del estat i el nou model de finançament de Catalunya. Sembla ser que el govern espanyol necessita de recolzaments per poder aprovar-los, i li esta costant de trobar-los. Sobretot entre els partits catalans, tant d’esquerres com de dretes.

CIU ja ha dit que no els aprovarà sense un acord previ, Iniciativa sembla que actuarà de forma semblant, i la gran sorpresa, el PSC per primera vegada sembla que hi ha un interès en posar-li les coses difícils al PSOE. Esta per veure si els socialistes catalans juguen, o no, de farol.

Amb aquest escenari sembla coherent que els socialistes busquin el recolzament en els populars, una opció que com mes difícil sigui l’acord amb els catalans mes cos anirà prenent. El problema es que els populars catalans no els hi agrada la idea de tornar a quedar com els dolents de la pel·lícula, però aquest es un mal menor pels populars.

Resumint molt tenim uns quants escenaris possibles.

Pacte amb partits catalans. Es pot fer, com quasi tot, bé i malament. Es a dir hi ha el risc de que CIU, acabi arribant massa ràpid a un pacte per “apuntar-se el tanto”.

Pacte amb els popular. Força perillos, ja que no tan sols obre una via nova de pressió cap als partits catalans, sinó que segurament abans de presentar el pacte es mirarà de deixar als catalanistes com els dolents, enfront dels altres territoris de l’estat.

Esperem que sigui com sigui no calgui arribar al segon escenari, però que si no s’hi arriba no sigui per que fa massa por, sinó per que el primer es millor. Es a dir, si s’ha de cedir s’ha de cedir, però segurament ara no es el moment, potser es millor quedar malament.

Més informació a:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080728/53509135333.html

http://www.elpais.com/articulo/espana/CiU/IU-ICV/inclinan/rechazo/Presupuestos/Generales/elpepuesp/20080728elpepunac_7/Tes

HIT (Hothouse Innovation and Technology), o el enèsim intent de ser el silicon Valley del sur d’Europa.

Llegim el 28 del 12 del 2007 a “La Vanguardia” que s’està organitzant una nova fira a Barcelona. Aquesta fira s’anomena HIT i literalment es: “un event de quatre dies amb un format de conferencies, fira de exhibició de projectes i espai de trobada entre empreses, inversors i emprenedors de tot el mon”. Ens costa saber el que es, però la seva intenció es fomentar una fira al voltant del I+D en IT. El motiu es molt senzill, situar a Barcelona com una ciutat a tenir en compte per les empreses punteres de IT.

Aquesta fira tindrà un caràcter anual i esta previst que la primera es realitzi a finals de 2008 inicis del 2009.

Celebrem la idea, i li desitgem el millor del mon, encara que tenim molts, però molts dubtes de que realment aconsegueixi que empreses de IT fixin la seva seu o un laboratori a Barcelona. Ens basem en la fira 3GSM, tot un exit com a fira, la mes important del mon en qüestions de telefonia, però no coneixem de cap empresa de telefonia que tingui la seva seu a Barcelona. Tot i que la CMT Comisión del Mercado de Telecomunicaciones si que té la seva seua Barcelona.

Fa molt de temps que Barcelona intenta ser Silicon Valley, per que no ho aconsegueix? Necessita un altre model? Es Irlanda la Silicon Valley europea?

L’unic que podem dir es que farem un seguiment molt estret de tot el referent a aquest event. Veurem qui el promociona, qui el recolza i quines incorporacions s’hi van realitzant.

També ens preguntem si el model econòmic de capital de IT del sur de Europa es possible, o si es tindria que anar buscant un nou model. A nosaltres ens agraden molt els fons de inversió ISR, Inversio Socialment Responsable. S’ha demostrat que les empreses en les que inverteixen son molt rentables i creiem que ara per ara no hi ha cap ciutat que s’hagi especialitzat ni que tingui un viver de empreses ISR. La pregunta que ens fem es: Quants diners mouen els fons de inversió ISR?

Com a exemple els proxims dies intentarem fer un estudi de la composició del fons de inversió “Clean Energy” ,de Pictet, un dels bancs privats Suïssos mes importants. Entres les empreses cotitzades per aquest fons trobem Gas Natural, i Acciona.

 

Dret a decidir & “Le Monde”. Relacions Catalunya Espanya vistes des de França.

Hola,  Com es pot veure, ens costa trobar el temps per recollir i treballar la informació necessària per realitzar el estudi de l’adaptabilitat de les estacions. Anirem actualitzant el blog amb opinions, que sempre tindran a veure amb la ciutat de Barcelona. A poder ser, fugint de polèmiques, i intentant copsar com es veu Barcelona a nivell Europeu.  

A la Vanguardia, trobem la columna d’en Màrius Carol. On explica la visió sobre la manifestació pel dret a decidir que ofereix “le Monde”.  Segons el columnista el diari francès, amb una magnifica edició espanyola (http://www.monde-diplomatique.es/isum/Main), a copsat millor que els mitjans espanyols la intenció de la manifestació.  

Segons le Monde la manifestació va estar provocada mes per la fustració que senten els habitants de Catalunya, que des de fa anys creuen estan abandonats per l’estat espanyol, i que veuen com la falta de recursos els hi comença a afectar en la seva vida.  

Es potser la distancia el que dona aquesta claredat de idees? Estar clar que el periodisme necessita d’independència, i aquesta te la pot donar la distancia. Ja vam tenir un exemple amb The Economist i el fatídic 11m.  

Aquí deixem el link a l’article de “Le monde”, en francès, que hi farem….http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3214,36-984774@51-982691,0.html