La financiación de Catalunya no es una amenaza para extremadura.

Se veia venir, la negociación de la financiación catalana se ve des de algunas comunidades como un ataque frontal, y no como lo que es, como una oportunidad para mejorar su forma de financiación.

Parece que des de Andalucia, o extremadura se tiene la impresión que Catalunya esta negociando para que esas comunidades reciban menos ayudas. Nada mas lejos de la realidad, lo que esta negociando Catalunya es poder disponer de mas financiación, lo mismo que negocian ellas cada año.

En el caso que Extremadura necesite mas dinero para realizar infraestructuras tiene que negociarlo directamente con el gobierno central, igual que lo esta haciendo Catalunya. El problema es que si todos piden mas inversiones alguien tendrá que pagarlas. Según nuestra opinión durante los próximos 5 años se tendría que producir una desaceleración de la inversión en la comunidad de Madrid. Finalizada la ampliación de Barajas, y con las suficientes M’s construidas a su alrededor Madrid esta preparada para unos años de poca inversión en infraestructuras.

Esperemos que así lo entiendan las comunidades mas necesitadas, y sobretodo el Gobierno central, esperemos, también, que este ultimo no se dedique a hacer AVE’s a diestro y siniestro conectando Madrid con todas las capitales de provincia de España.

Dejo unos enlaces a unos cuantos blogs donde se esta discutiendo el tema de forma bastante acalorada, como no puede ser de otra forma en estos días.

http://alasombradeltomate.es/2008/07/17/la-falacia-de-las-balanzas-fiscales/

http://josecarlos.wordpress.com/2008/07/21/mas-de-balanzas-fiscales/

¿Ilegalizar Turquia?

Turquia se encuentra en una situación muy curiosa, pero no por eso poco conocida. Muchos países han estado en la misma situación anteriormente.

La situación es que el tribunal constitucional de Turquia esta pensando en ilegalizar un partido islamista. Dicho así no parece tan grave, pero tenemos que tener en cuenta dos importantes características. La población en Turquia es mayoritariamente musulmana, y mas importante todavía, el partido que quieren ilegalizar es el que ostenta el poder, el del primer ministro.

Mas o menos como si en Euskadi ilegalizazen el PNV, o en Espanya al PP o al PSOE.

¿Que buscan con esta ilegalización? Parece ser que en un principio asegurar la laicidad del estado y mantener la democracia en Turquia.

Teniendo en cuenta que el partido a ilegalizar es el AKP, formado por la unión de dos partidos islamistas que ya fueron ilegalizados la medida se antoja como absurda.

Una frase conocida dice “Al enemigo ni agua”, en este caso parece que no tan solo se le da agua, sino que se le alimenta para que el “enemigo” se vuelva mas fuerte y se radicalicen las posiciones.

Europa mientras tanto intenta calmar los animos ofreciendo una zanahoria a turquia, la entrada en la CEE, el problema esta en que ya no sabe a quien ofrecersela. Los defensores mas aferrimos de una Turquia dentro de Europa son al mismo tiempo los aliados de los que promueven la ilegalizació, mientras que el partido a ilegalizar no esta seguro de querer formar parte de una Europa laica, pero asustada de lo que puede representar para muchos de sus miembros el aceptar a un país con dirigentes ligados al Islam.

Mientras tanto una segunda vía intenta moderar a los miembros mas radicales del AKP de forma que su partido no sea visto como una amenaza. El problema es que si la ilegalización avanza las posibilidades de moderación son nulas en ambos bandos.

Difícil situación, donde no parece existir una solución perfecta, aunque si que parece que existe una mala solución, y por ahora va en cabeza, con un cuerpo de ventaja sobre cualquier otra.

Quizá se le podría haber ofrecido la Eurocopa, pero España también la necesitaba…

Actualizamos con una noticia de ultima hora. Un atentado en Estambul deja tres muertos. El atentado se atribuye al PKK, antiguo partido ilegalizado. Esperemos que no sea el inicio de algo mucho peor, con un par de atentados mas las hipótesis de su autoria empezaran a ser dispares, y cada bando culpara al otro. Que cada cual escoja a quien apoyar, acertar será complicado.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080709/53496820375.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/09/internacional/1215622740.html

La inflació de les taronges i el preu dels pisos.

Fa temps vaig tenir un cap que no parava de repetir-me “el que no es mesura no es pot millorar”. En la meva vida he anat sentint tant aquesta frase que la he oblidat. Es a dir es com el soroll del tràfic, la entenc però per aplicar-la tinc que ser conscient de voler fer-ho.

Sembla que en la economia esta passant alguna cosa força semblant. Hi ha una mesura que s’anomena inflació, tots la coneixem, i deuen haver milions de economistes que es van mirant com es comporta, cadascun en la part del mon que li toca. En algun moment donat els economistes, que tenen el poder per fer-ho, decideixen actuar, i per tal de frenar la inflació augmenten el tipus de interès. Com que “s’encareix l’accés als diners” (frase professional) es frena el consum i baixa la inflació. Fins aquí tot correcte.

La mala sort es que la simplicitat de la idea fa que es donin situacions un tant curioses.

El següent paragraf forma part del document en el que el INE explica el per que de la variació de la cistella de la compra utilitzada per calcular el IPC.

Los nuevos artículos que pasarán a formar parte del IPC

representan sectores en auge como los alimentos dietéticos, los

alimentos infantiles o algunos servicios relacionados con la salud,

como el fisioterapeuta o la operación de cirugía estética

Podeu localitzar el document aquí.

Una conseqüència de tocar els tipus de interès es que es modifica el preu d’accés a la vivenda. Baixar el tipus d’interès provoca una alça del preu de la vivenda molt mes gran que en el preu de qualsevol dels bens que formen la cistella del IPC. Ara estem a punt de descobrir que pujar el tipus d’interès provocarà una baixada del preu dels pisos molt mes gran que la produïda en les taronges o en la llet “Blevit II de continuacion”, la que possiblement continuara pujant de preu, ignorant les lleis econòmiques.

Hi ha un index que calcula el grau d’endeutament familiar degut a la compra de la vivenda, el problema es que aquest index tan sols s’utilitza com a noticia, es a dir no se’n fa res amb ell.

En el nostre mon absurd quan pugen els preus de les taronges hi han persones que prenen les mesures necessaries per modificar els preus dels pisos. I quan les famílies s’endeuten mes els successos tenen menys espai als tele noticies (no toquessim temps dels esports).

Qui sap si durant els últims 10 anys el tipus d’interès s’hagués fixat segons el rati d’endeutament degut a la vivenda en lloc de indexar-se al IPC ara no podria prendrem un suc de taronja al bar. Encara que l’ultima vegada van clavar-me 2,5€.

Apa, quan tingui temps buscarem una pastanaga per Turquia, que la necessita.

Es presenta el HiT Barcelona. Hothouse Innovation Technology.

Com ja vam dir, intentarem fer un seguiment d’aquesta fira en la que s’està treballant. Aquest passat 18 de febrer es va fer la presentació de l’esdeveniment a la torre Agbar. Els primers passos sempre són difícils, però és preocupant la poca repercussió de l’esdeveniment que hauria de posicionar a Barcelona com una ciutat puntera en les IT.

Els diaris de més tirada que s’han fet ressò de la noticia són ADN, i ABC.

http://www.adn.es/local/barcelona/20080219/NWS-0318-BCN-congres-rebra.html

http://www.abc.es/20080219/catalunya-catalunya/barcelona-sera-sede-2009_200802190351.html

Deixem l’enllaç a la web de l’ajuntament on esta la nota de premsa de la presentació.

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/AgendaRecomanada/V01AgendaRecomanadaIniciCtl/0,2169,70731677_70768215_1_420771092,00.html?accio=detall

 

Pels que sou mes mandrosos posem un parell de paràgrafs que ens permeten fer-nos una idea del que intenta ser aquest esdeveniment.

“El HiT se centra en tres àrees: la biotecnologia, les energies netes i les noves tecnologies —nanotecnologia, semi-conductors, aparells sense cables, software, material avançat, etc.—, que són els sectors en què més recursos s’inverteixen i els que aporten més a la humanitat.”

“El HiT té un alt nivell de representació institucional —Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Cambra de Comerç de Barcelona, Pla estratègic metropolità, i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç—, un suport que fa que HiT Barcelona es pugui convertir en un esdeveniment de referència global en els sectors de la innovació i les noves tecnologies. “

Ens agrada el temari, però al mateix temps ens fa por que pequi d’ambiciós i es perdi entre tanta matèria i sobretot entre tanta institució.

HIT (Hothouse Innovation and Technology), o el enèsim intent de ser el silicon Valley del sur d’Europa.

Llegim el 28 del 12 del 2007 a “La Vanguardia” que s’està organitzant una nova fira a Barcelona. Aquesta fira s’anomena HIT i literalment es: “un event de quatre dies amb un format de conferencies, fira de exhibició de projectes i espai de trobada entre empreses, inversors i emprenedors de tot el mon”. Ens costa saber el que es, però la seva intenció es fomentar una fira al voltant del I+D en IT. El motiu es molt senzill, situar a Barcelona com una ciutat a tenir en compte per les empreses punteres de IT.

Aquesta fira tindrà un caràcter anual i esta previst que la primera es realitzi a finals de 2008 inicis del 2009.

Celebrem la idea, i li desitgem el millor del mon, encara que tenim molts, però molts dubtes de que realment aconsegueixi que empreses de IT fixin la seva seu o un laboratori a Barcelona. Ens basem en la fira 3GSM, tot un exit com a fira, la mes important del mon en qüestions de telefonia, però no coneixem de cap empresa de telefonia que tingui la seva seu a Barcelona. Tot i que la CMT Comisión del Mercado de Telecomunicaciones si que té la seva seua Barcelona.

Fa molt de temps que Barcelona intenta ser Silicon Valley, per que no ho aconsegueix? Necessita un altre model? Es Irlanda la Silicon Valley europea?

L’unic que podem dir es que farem un seguiment molt estret de tot el referent a aquest event. Veurem qui el promociona, qui el recolza i quines incorporacions s’hi van realitzant.

També ens preguntem si el model econòmic de capital de IT del sur de Europa es possible, o si es tindria que anar buscant un nou model. A nosaltres ens agraden molt els fons de inversió ISR, Inversio Socialment Responsable. S’ha demostrat que les empreses en les que inverteixen son molt rentables i creiem que ara per ara no hi ha cap ciutat que s’hagi especialitzat ni que tingui un viver de empreses ISR. La pregunta que ens fem es: Quants diners mouen els fons de inversió ISR?

Com a exemple els proxims dies intentarem fer un estudi de la composició del fons de inversió “Clean Energy” ,de Pictet, un dels bancs privats Suïssos mes importants. Entres les empreses cotitzades per aquest fons trobem Gas Natural, i Acciona.

 

Ampliacions del carril Bici. Resum.

Concloem el primer tema tractat amb un sabor agre dolç. Per una banda estem contents de les aportacions dels lectors, la majoria amics del BACC, de la associació de patinadors de barcelona i dels Amics de la Bici.  Hem aconseguit fer un diàleg amb un rerefons polític de forma constructiva. S’han fet propostes, i la gent ha donat la seva opinió.

Destaquem:

La creació del carril bici pel carrer Aragó. Aportació d’en Juan, lector del blog.

La creació d’un carril bici, compartit, pel lateral de la diagonal, i la idea de que els Carrils Bici han d’estar connectats en xarxa. Aportació del Enric Garcia de CiU.

La nostre aportació, un carril Bici per Numancia per connectar la estació de Sants, amb una zona d’oci i el campus nord.  

Però estem tristos per la resposta dels partits. Tan sols CiU a través del seu regidor Enric Garcia ens ha fet una aportació digne de ser publicada. Ens estranya, i molt, la absència d’alguns partits i no tant la d’uns altres, però totes ens preocupen per igual. Tan poc interès genera entre els politics del consistori els temes que no estan en primera plana?

Continuarem en aquesta línia, fugint de polèmiques i de discussions enceses. Ara toca començar a estudiar l’adapatació de les estacions. Volem veure com ho té la gent amb problemes de mobilitat per utilitzar el transport public que connecta l’area metropolitana.

Pel que ja sabem RENFE no queda gaire bé. En el pròxim post  donarem el primer llistat de les associacions a consultar, i de les forces i institucions que rebran els qüestionaris que en surtin.  Si voleu fer cap aportació, ja sabeu, teniu el blog, o la dreça bcnaccions@gmail.com.

INDIGNACION. Inhabilitación, no dimisión.

No podem dir res mes. El nostre blog no va néixer per comentar la actualitat, i ens hem resistit fins ara a fer cap comentari sobre la situació que esta vivint la ciutat de Barcelona amb la xarxa de rodalies.  Però tot té un límit, des de aquestes línies volem mostra la nostre indignació, pel que creiem, es una demostració de l’alt grau de inutilitat existent en els dirigents tant politics com d’empreses privades.  En el cas de les empreses el mercat s’encarrega de castigar-les, veiem com la cotització de OHL ha patit un fort cop aquests dies (no sabem si OHL es culpable o un cap de turc).  

Però ens preguntem quines seran les conseqüències pels responsables politics? Creiem que cap, i ens resistim a acceptar aquesta realitat. No ens estem referint als partits, sabem que per castigar a aquests estan els mecanismes que ens dona la democràcia. Però que pasa amb els responsables que dins d’un partit estan clarament mancats de formació i demostren tasca rere tasca que no son capaços de realitzar-les amb un mínim de qualitat?  Poden perdre el seu càrrec, però el partit mira de recolzar-los de tal forma que no perdin gaire poder adquisitiu però passin a un segon pla on no siguin tan visibles. Potser es tindria que començar a deixar de parlar de dimissions i començar a parlar de inhabilitacions. Si una persona es incapaç de fer una feina, i el que se li permeti fer-la es perjudicial per la societat tindria que ser aquesta mateixa societat la que disposes dels mecanismes necessaris per defensar-se.

En definitiva, creiem que ningú (dels responsables) en sortirà perjudicat. Si com a mínim hi voleu treure benefici, compreu accions de OHL, tornaran a pujar, sens cap dubte. El seu president / propietari va ser ministre…

Resposta de CiU al questionari d’ampliació dels carrils Bici.

Hola,  Adjuntem la resposta del Eduard Garcia, Regidor de CiU a l’ajuntament de Barcelona i responsable de l’àrea mobilitat.  

–Creuen que es necessària la ampliació dels carrils Bici?
Sí, l’ampliació ha de ser tant qualitativa com quantitativa.

–Quins creuen que son mes importants de realitzar?
En primer lloc, s’han de replantejar els carrils bici que no funcionen o són insegurs. L’exemple més clar és el carril de la Diagonal i que és demencial. El pitjor punt és el de la cruïlla de la Diagonal amb Balmes on el carril bici passa entre una marquesina d’autobús i un quiosc. En aquest
punt és impossible complir l’ordenança de circulació. Nosaltres a la Diagonal trauríem el carril de la vorera per posar en el lateral un carril on les bicis fossin prioritàries, però on també els cotxes hi poguessin circular.Un altre carril a modificar és el de la Ciutadella que cal allunyar-lo de la tanca del parc, o el que hi ha a Glòries que ha de ser més ample. En els casos de nous trajectes, la prioritat seria que els carrils puguin treballar en xarxa i, per tant, la prioritat seria fer nous carrils que connectessin els actuals. Un bon exemple és el del carrer Sancho d’Ávila
que podria servir per connectar el carril de la Meridiana amb el de Ciutat de Granada i el de Rambla del Poblenou i que incomprensiblement no arriba ni a la Rambla ni a la Meridiana.

–Quina tipologia de carril bici volen realitzar?
A parer de CiU, els carrils bicis han de ser tots segregats, amb una amplada suficient, no han d’estar a les voreres i degudament senyalitzat amb un asfalt de color que identifiqui amb facilitat el carril.

Com sempre esperem els vostres comentaris sobre les respostes del Eduard, que demostra un bon coneixement del estat dels Carrils. Segur que estareu d’acord en algunes apreciacions i no tant en altres. 

Esperem que poc a poc la resta de forces vagin completant els qüestionaris i contestin, amb el seu parer, però d’una forma tan clara i concisa com la de Eduard.

Esperamos y avanzamos…

Mientras esperamos las respuestas, al cuestionario de la ampliación de los carriles bici, que ya hemos decidido reclamar, avanzaremos con los dos siguientes temas. También referidos a la movilidad.  

-Ampliación del Tranvía.

-Adaptacion de las estaciones de metro, tren y ferrocarriles.

 Daremos un impulso mas fuerte a este segundo punto, y no tan solo haremos llegar nuestras preguntas a los diferentes grupos políticos y asociaciones, también intentáremos realizar un estudio de cómo realizaríamos las adaptaciones de las estaciones, cuales nos parecen mas importantes y el porque.  

Esperamos como siempre vuestras opiniones. En este tema, nuestra opinión es muy crítica, nos parece casi vergonzoso el estado de adaptación de los transportes.

Enviat el qüestionari!!!!!

Entre dimecres i dijous els diferents partits van rebre el correu que adjuntem.

A hores d’ara tenim constància de que l’ha rebut algú de l’ajuntament ja que ens han preguntat per l’extensió de la resposta. Aquest divendres esperem poder donar les primeres respostes.

Apreciats, 

Ens plau presentar-lis un nou blog ( http://bcnaccions.wordpress.com/ ) que tracta sobre política.

Som un grup de economistes que hem decidit crear aquest blog en el que demanarem la opinió dels diferents partits politics de l’ajuntament de Barcelona sobre accions concretes que afecten a la vida dels ciutadans.  

Per començar s’ha decidit tractar la mobilitat, i com a primer tema dins d’aquest apartat tenim l’ampliació dels carrils bici.  Les preguntes que els hi remetem son:  

–Creuen que es necessària la ampliació dels carrils Bici?  

En cas de que si ho creguin necessari:

–Quins creuen que son mes importants de realitzar? 

–Quina tipologia de carril bici volen realitzar?  

En cas de resposta negativa a la primera qüestió:

–Si volen donar les raons. 

Al mateix temps els hi fem saber que ens han arribat comentaris sobre els robatoris que es produeixen en les bicicletes, en el cas de que tinguin alguna idea al respecte, com un registre centralitzat, o fer-les matricular sisplau ens ho comentin.  

Com poden veure es un qüestionari molt obert, i esperem que les seves respostes també ho siguin.

El nostre Blog no modificarà en cap moment les respostes que ens donin.  

Poden enviar-nos les seves respostes a bcnaccions@gmail.com.  Salutacions cordials,

BCN Accions.