Aquesta es una frase que se sol sentir en alguns sectors catalanistes, però lluny del que es pugui pensar no son pas els sectors mes radicals. Se sol escoltar en els cercles de persones acostumades a negociar amb, el que s’anomena, Madrid.
Aquests dies veiem com s’estan discutint dues coses, els pressupostos generals del estat i el nou model de finançament de Catalunya. Sembla ser que el govern espanyol necessita de recolzaments per poder aprovar-los, i li esta costant de trobar-los. Sobretot entre els partits catalans, tant d’esquerres com de dretes.
CIU ja ha dit que no els aprovarà sense un acord previ, Iniciativa sembla que actuarà de forma semblant, i la gran sorpresa, el PSC per primera vegada sembla que hi ha un interès en posar-li les coses difícils al PSOE. Esta per veure si els socialistes catalans juguen, o no, de farol.
Amb aquest escenari sembla coherent que els socialistes busquin el recolzament en els populars, una opció que com mes difícil sigui l’acord amb els catalans mes cos anirà prenent. El problema es que els populars catalans no els hi agrada la idea de tornar a quedar com els dolents de la pel·lícula, però aquest es un mal menor pels populars.
Resumint molt tenim uns quants escenaris possibles.
Pacte amb partits catalans. Es pot fer, com quasi tot, bé i malament. Es a dir hi ha el risc de que CIU, acabi arribant massa ràpid a un pacte per “apuntar-se el tanto”.
Pacte amb els popular. Força perillos, ja que no tan sols obre una via nova de pressió cap als partits catalans, sinó que segurament abans de presentar el pacte es mirarà de deixar als catalanistes com els dolents, enfront dels altres territoris de l’estat.
Esperem que sigui com sigui no calgui arribar al segon escenari, però que si no s’hi arriba no sigui per que fa massa por, sinó per que el primer es millor. Es a dir, si s’ha de cedir s’ha de cedir, però segurament ara no es el moment, potser es millor quedar malament.
Més informació a:
