El AKP se salva, por un solo voto.

Juliol 31, 2008

Seis de los magistrados han votado a favor de la ilegalización, si llegan a ser siete lo ilegalizan. Tengo la sensación de que Turquía se ha salvado por un pelo del caos.

Recordemos que la intención era ilegalizar al partido del poder, al primer ministro y a unos 70 políticos mas, entre ellos a todos los ministros.

Os dejamos el enlace.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080730/53509897737.html


El mes semblant a un espanyol de dretes es un espanyol de esquerres.

Juliol 29, 2008

Aquesta es una frase que se sol sentir en alguns sectors catalanistes, però lluny del que es pugui pensar no son pas els sectors mes radicals. Se sol escoltar en els cercles de persones acostumades a negociar amb, el que s’anomena, Madrid.

Aquests dies veiem com s’estan discutint dues coses, els pressupostos generals del estat i el nou model de finançament de Catalunya. Sembla ser que el govern espanyol necessita de recolzaments per poder aprovar-los, i li esta costant de trobar-los. Sobretot entre els partits catalans, tant d’esquerres com de dretes.

CIU ja ha dit que no els aprovarà sense un acord previ, Iniciativa sembla que actuarà de forma semblant, i la gran sorpresa, el PSC per primera vegada sembla que hi ha un interès en posar-li les coses difícils al PSOE. Esta per veure si els socialistes catalans juguen, o no, de farol.

Amb aquest escenari sembla coherent que els socialistes busquin el recolzament en els populars, una opció que com mes difícil sigui l’acord amb els catalans mes cos anirà prenent. El problema es que els populars catalans no els hi agrada la idea de tornar a quedar com els dolents de la pel·lícula, però aquest es un mal menor pels populars.

Resumint molt tenim uns quants escenaris possibles.

Pacte amb partits catalans. Es pot fer, com quasi tot, bé i malament. Es a dir hi ha el risc de que CIU, acabi arribant massa ràpid a un pacte per “apuntar-se el tanto”.

Pacte amb els popular. Força perillos, ja que no tan sols obre una via nova de pressió cap als partits catalans, sinó que segurament abans de presentar el pacte es mirarà de deixar als catalanistes com els dolents, enfront dels altres territoris de l’estat.

Esperem que sigui com sigui no calgui arribar al segon escenari, però que si no s’hi arriba no sigui per que fa massa por, sinó per que el primer es millor. Es a dir, si s’ha de cedir s’ha de cedir, però segurament ara no es el moment, potser es millor quedar malament.

Més informació a:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080728/53509135333.html

http://www.elpais.com/articulo/espana/CiU/IU-ICV/inclinan/rechazo/Presupuestos/Generales/elpepuesp/20080728elpepunac_7/Tes


¿Ilegalizar Turquia?

Juliol 8, 2008

Turquia se encuentra en una situación muy curiosa, pero no por eso poco conocida. Muchos países han estado en la misma situación anteriormente.

La situación es que el tribunal constitucional de Turquia esta pensando en ilegalizar un partido islamista. Dicho así no parece tan grave, pero tenemos que tener en cuenta dos importantes características. La población en Turquia es mayoritariamente musulmana, y mas importante todavía, el partido que quieren ilegalizar es el que ostenta el poder, el del primer ministro.

Mas o menos como si en Euskadi ilegalizazen el PNV, o en Espanya al PP o al PSOE.

¿Que buscan con esta ilegalización? Parece ser que en un principio asegurar la laicidad del estado y mantener la democracia en Turquia.

Teniendo en cuenta que el partido a ilegalizar es el AKP, formado por la unión de dos partidos islamistas que ya fueron ilegalizados la medida se antoja como absurda.

Una frase conocida dice “Al enemigo ni agua”, en este caso parece que no tan solo se le da agua, sino que se le alimenta para que el “enemigo” se vuelva mas fuerte y se radicalicen las posiciones.

Europa mientras tanto intenta calmar los animos ofreciendo una zanahoria a turquia, la entrada en la CEE, el problema esta en que ya no sabe a quien ofrecersela. Los defensores mas aferrimos de una Turquia dentro de Europa son al mismo tiempo los aliados de los que promueven la ilegalizació, mientras que el partido a ilegalizar no esta seguro de querer formar parte de una Europa laica, pero asustada de lo que puede representar para muchos de sus miembros el aceptar a un país con dirigentes ligados al Islam.

Mientras tanto una segunda vía intenta moderar a los miembros mas radicales del AKP de forma que su partido no sea visto como una amenaza. El problema es que si la ilegalización avanza las posibilidades de moderación son nulas en ambos bandos.

Difícil situación, donde no parece existir una solución perfecta, aunque si que parece que existe una mala solución, y por ahora va en cabeza, con un cuerpo de ventaja sobre cualquier otra.

Quizá se le podría haber ofrecido la Eurocopa, pero España también la necesitaba…

Actualizamos con una noticia de ultima hora. Un atentado en Estambul deja tres muertos. El atentado se atribuye al PKK, antiguo partido ilegalizado. Esperemos que no sea el inicio de algo mucho peor, con un par de atentados mas las hipótesis de su autoria empezaran a ser dispares, y cada bando culpara al otro. Que cada cual escoja a quien apoyar, acertar será complicado.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080709/53496820375.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/09/internacional/1215622740.html


La inflació de les taronges i el preu dels pisos.

Juliol 3, 2008

Fa temps vaig tenir un cap que no parava de repetir-me “el que no es mesura no es pot millorar”. En la meva vida he anat sentint tant aquesta frase que la he oblidat. Es a dir es com el soroll del tràfic, la entenc però per aplicar-la tinc que ser conscient de voler fer-ho.

Sembla que en la economia esta passant alguna cosa força semblant. Hi ha una mesura que s’anomena inflació, tots la coneixem, i deuen haver milions de economistes que es van mirant com es comporta, cadascun en la part del mon que li toca. En algun moment donat els economistes, que tenen el poder per fer-ho, decideixen actuar, i per tal de frenar la inflació augmenten el tipus de interès. Com que “s’encareix l’accés als diners” (frase professional) es frena el consum i baixa la inflació. Fins aquí tot correcte.

La mala sort es que la simplicitat de la idea fa que es donin situacions un tant curioses.

El següent paragraf forma part del document en el que el INE explica el per que de la variació de la cistella de la compra utilitzada per calcular el IPC.

Los nuevos artículos que pasarán a formar parte del IPC

representan sectores en auge como los alimentos dietéticos, los

alimentos infantiles o algunos servicios relacionados con la salud,

como el fisioterapeuta o la operación de cirugía estética

Podeu localitzar el document aquí.

Una conseqüència de tocar els tipus de interès es que es modifica el preu d’accés a la vivenda. Baixar el tipus d’interès provoca una alça del preu de la vivenda molt mes gran que en el preu de qualsevol dels bens que formen la cistella del IPC. Ara estem a punt de descobrir que pujar el tipus d’interès provocarà una baixada del preu dels pisos molt mes gran que la produïda en les taronges o en la llet “Blevit II de continuacion”, la que possiblement continuara pujant de preu, ignorant les lleis econòmiques.

Hi ha un index que calcula el grau d’endeutament familiar degut a la compra de la vivenda, el problema es que aquest index tan sols s’utilitza com a noticia, es a dir no se’n fa res amb ell.

En el nostre mon absurd quan pugen els preus de les taronges hi han persones que prenen les mesures necessaries per modificar els preus dels pisos. I quan les famílies s’endeuten mes els successos tenen menys espai als tele noticies (no toquessim temps dels esports).

Qui sap si durant els últims 10 anys el tipus d’interès s’hagués fixat segons el rati d’endeutament degut a la vivenda en lloc de indexar-se al IPC ara no podria prendrem un suc de taronja al bar. Encara que l’ultima vegada van clavar-me 2,5€.

Apa, quan tingui temps buscarem una pastanaga per Turquia, que la necessita.