HIT (Hothouse Innovation and Technology), o el enèsim intent de ser el silicon Valley del sur d’Europa.

Desembre 29, 2007

Llegim el 28 del 12 del 2007 a “La Vanguardia” que s’està organitzant una nova fira a Barcelona. Aquesta fira s’anomena HIT i literalment es: “un event de quatre dies amb un format de conferencies, fira de exhibició de projectes i espai de trobada entre empreses, inversors i emprenedors de tot el mon”. Ens costa saber el que es, però la seva intenció es fomentar una fira al voltant del I+D en IT. El motiu es molt senzill, situar a Barcelona com una ciutat a tenir en compte per les empreses punteres de IT.

Aquesta fira tindrà un caràcter anual i esta previst que la primera es realitzi a finals de 2008 inicis del 2009.

Celebrem la idea, i li desitgem el millor del mon, encara que tenim molts, però molts dubtes de que realment aconsegueixi que empreses de IT fixin la seva seu o un laboratori a Barcelona. Ens basem en la fira 3GSM, tot un exit com a fira, la mes important del mon en qüestions de telefonia, però no coneixem de cap empresa de telefonia que tingui la seva seu a Barcelona. Tot i que la CMT Comisión del Mercado de Telecomunicaciones si que té la seva seua Barcelona.

Fa molt de temps que Barcelona intenta ser Silicon Valley, per que no ho aconsegueix? Necessita un altre model? Es Irlanda la Silicon Valley europea?

L’unic que podem dir es que farem un seguiment molt estret de tot el referent a aquest event. Veurem qui el promociona, qui el recolza i quines incorporacions s’hi van realitzant.

També ens preguntem si el model econòmic de capital de IT del sur de Europa es possible, o si es tindria que anar buscant un nou model. A nosaltres ens agraden molt els fons de inversió ISR, Inversio Socialment Responsable. S’ha demostrat que les empreses en les que inverteixen son molt rentables i creiem que ara per ara no hi ha cap ciutat que s’hagi especialitzat ni que tingui un viver de empreses ISR. La pregunta que ens fem es: Quants diners mouen els fons de inversió ISR?

Com a exemple els proxims dies intentarem fer un estudi de la composició del fons de inversió “Clean Energy” ,de Pictet, un dels bancs privats Suïssos mes importants. Entres les empreses cotitzades per aquest fons trobem Gas Natural, i Acciona.

 


Estacions adaptades de la L2. Pleno al 15!

Desembre 28, 2007

no es de estranyar, es la ultima línia de Metro construïda, la mes nova, i també la mes curta. Les seves 17 estacions estan totalment adaptades!!!! Un 100%.

estacions adaptades linia 2

La situació en línies mes antigues es molt diferent, però el fet de que tota la L2 estigui adaptada ens dona esperances de que la nova L9 (que serà la mes llarga un cop es finalitzi) estarà també totalment adaptada tal com diuen des de la generalitat i l’ajuntament.


Estacions adaptades de la L1

Desembre 20, 2007

Hola,

aquí tenim el planell de les estacions adaptades de la Linea1. En un principi no esta del tot malament, tot i que aquesta expressió es del tot incorrecte per qualsevol persona que necessiti utilitzar una estació adaptada i la de origen o destí no ho estigui. La situació ideal, que per altra banda tindria que ser la normal es que les estacions adaptades fossin el 100% de les existents.

 

De vegades pensem que l’adaptació de les estacions tan sols es valida per persones amb mobilitat reduïda, i hi ha gent que creu que no el cost d’adaptació es molt gran pels usuaris existents. Els autors d’aquest blog defensem la necessitat de disposar de totes les estacions adaptades, sense que el cost sigui cap variable a tenir en compte. La gent amb cotxets, la gent gran i la gent amb algun problema de mobilitat les necessiten.

 

Pel que fa a la L1 veiem que tenim 16 estacions adaptades d’un total de 30, es a dir mes del 50%. A aquestes hi podríem sumar una parcialment adaptada, però no ho volem fer. Una estació parcialment adaptada vol dir que una persona amb cadira de rodes necessita de l’ajuda d’un acompanyat.

 

Hi ha unes mancances que ens fan plantejar quina ha estat la prioritat pes escollir les estacions a adaptar, creiem que una molt important pot ser el cost econòmic de la adaptació, ja que no trobem cap mena de sentit a que no estiguin adaptades les estacions Sants, Espanya, Arc de Triomf i Clot. Totes elles estacions d’intercanvi importantissimes amb altres mitjans de transport com la Renfe, ferrocarrils o la estació d’autobusos del parc del nord.

Qualsevol comentari sobre el estat de estacions o la vostre opinio sobre la qualitat de la adaptació, com sempre serà benvingut.

 Estacions adaptades L1. TMB.



Dret a decidir & “Le Monde”. Relacions Catalunya Espanya vistes des de França.

Desembre 8, 2007

Hola,  Com es pot veure, ens costa trobar el temps per recollir i treballar la informació necessària per realitzar el estudi de l’adaptabilitat de les estacions. Anirem actualitzant el blog amb opinions, que sempre tindran a veure amb la ciutat de Barcelona. A poder ser, fugint de polèmiques, i intentant copsar com es veu Barcelona a nivell Europeu.  

A la Vanguardia, trobem la columna d’en Màrius Carol. On explica la visió sobre la manifestació pel dret a decidir que ofereix “le Monde”.  Segons el columnista el diari francès, amb una magnifica edició espanyola (http://www.monde-diplomatique.es/isum/Main), a copsat millor que els mitjans espanyols la intenció de la manifestació.  

Segons le Monde la manifestació va estar provocada mes per la fustració que senten els habitants de Catalunya, que des de fa anys creuen estan abandonats per l’estat espanyol, i que veuen com la falta de recursos els hi comença a afectar en la seva vida.  

Es potser la distancia el que dona aquesta claredat de idees? Estar clar que el periodisme necessita d’independència, i aquesta te la pot donar la distancia. Ja vam tenir un exemple amb The Economist i el fatídic 11m.  

Aquí deixem el link a l’article de “Le monde”, en francès, que hi farem….http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3214,36-984774@51-982691,0.html