INDIGNACION. Inhabilitación, no dimisión.

No podem dir res mes. El nostre blog no va néixer per comentar la actualitat, i ens hem resistit fins ara a fer cap comentari sobre la situació que esta vivint la ciutat de Barcelona amb la xarxa de rodalies.  Però tot té un límit, des de aquestes línies volem mostra la nostre indignació, pel que creiem, es una demostració de l’alt grau de inutilitat existent en els dirigents tant politics com d’empreses privades.  En el cas de les empreses el mercat s’encarrega de castigar-les, veiem com la cotització de OHL ha patit un fort cop aquests dies (no sabem si OHL es culpable o un cap de turc).  

Però ens preguntem quines seran les conseqüències pels responsables politics? Creiem que cap, i ens resistim a acceptar aquesta realitat. No ens estem referint als partits, sabem que per castigar a aquests estan els mecanismes que ens dona la democràcia. Però que pasa amb els responsables que dins d’un partit estan clarament mancats de formació i demostren tasca rere tasca que no son capaços de realitzar-les amb un mínim de qualitat?  Poden perdre el seu càrrec, però el partit mira de recolzar-los de tal forma que no perdin gaire poder adquisitiu però passin a un segon pla on no siguin tan visibles. Potser es tindria que començar a deixar de parlar de dimissions i començar a parlar de inhabilitacions. Si una persona es incapaç de fer una feina, i el que se li permeti fer-la es perjudicial per la societat tindria que ser aquesta mateixa societat la que disposes dels mecanismes necessaris per defensar-se.

En definitiva, creiem que ningú (dels responsables) en sortirà perjudicat. Si com a mínim hi voleu treure benefici, compreu accions de OHL, tornaran a pujar, sens cap dubte. El seu president / propietari va ser ministre…

Resposta de CiU al questionari d’ampliació dels carrils Bici.

Hola,  Adjuntem la resposta del Eduard Garcia, Regidor de CiU a l’ajuntament de Barcelona i responsable de l’àrea mobilitat.  

–Creuen que es necessària la ampliació dels carrils Bici?
Sí, l’ampliació ha de ser tant qualitativa com quantitativa.

–Quins creuen que son mes importants de realitzar?
En primer lloc, s’han de replantejar els carrils bici que no funcionen o són insegurs. L’exemple més clar és el carril de la Diagonal i que és demencial. El pitjor punt és el de la cruïlla de la Diagonal amb Balmes on el carril bici passa entre una marquesina d’autobús i un quiosc. En aquest
punt és impossible complir l’ordenança de circulació. Nosaltres a la Diagonal trauríem el carril de la vorera per posar en el lateral un carril on les bicis fossin prioritàries, però on també els cotxes hi poguessin circular.Un altre carril a modificar és el de la Ciutadella que cal allunyar-lo de la tanca del parc, o el que hi ha a Glòries que ha de ser més ample. En els casos de nous trajectes, la prioritat seria que els carrils puguin treballar en xarxa i, per tant, la prioritat seria fer nous carrils que connectessin els actuals. Un bon exemple és el del carrer Sancho d’Ávila
que podria servir per connectar el carril de la Meridiana amb el de Ciutat de Granada i el de Rambla del Poblenou i que incomprensiblement no arriba ni a la Rambla ni a la Meridiana.

–Quina tipologia de carril bici volen realitzar?
A parer de CiU, els carrils bicis han de ser tots segregats, amb una amplada suficient, no han d’estar a les voreres i degudament senyalitzat amb un asfalt de color que identifiqui amb facilitat el carril.

Com sempre esperem els vostres comentaris sobre les respostes del Eduard, que demostra un bon coneixement del estat dels Carrils. Segur que estareu d’acord en algunes apreciacions i no tant en altres. 

Esperem que poc a poc la resta de forces vagin completant els qüestionaris i contestin, amb el seu parer, però d’una forma tan clara i concisa com la de Eduard.

Esperamos y avanzamos…

Mientras esperamos las respuestas, al cuestionario de la ampliación de los carriles bici, que ya hemos decidido reclamar, avanzaremos con los dos siguientes temas. También referidos a la movilidad.  

-Ampliación del Tranvía.

-Adaptacion de las estaciones de metro, tren y ferrocarriles.

 Daremos un impulso mas fuerte a este segundo punto, y no tan solo haremos llegar nuestras preguntas a los diferentes grupos políticos y asociaciones, también intentáremos realizar un estudio de cómo realizaríamos las adaptaciones de las estaciones, cuales nos parecen mas importantes y el porque.  

Esperamos como siempre vuestras opiniones. En este tema, nuestra opinión es muy crítica, nos parece casi vergonzoso el estado de adaptación de los transportes.