Aprenem de les crisis?

En una sessió amb el Dr. Xavier Mena Lopez, actualment professor a Esade, ens va comentar que el millor de les crisis es que els economistes aprenen d’elles i no es tornen a repetir els mateixos errors.

No se si el Dr. Mena en aquest cas tenia el 100% de raó , segurament alguns errors es repeteixen, però el que si que es pot saber es que no tothom es economista, i molt menys tan brillant com el Dr. Mena, i per tant sembla que es puguin repetir els mateixos errors, sense importar lo recent de la lliçó.

Fa relativament poc, potser una setmana, vaig veure un anunci que va em va cridar la atenció, una de les principals constructores de Catalunya “Espais” anunciava els seus pisos indicant que es odien comprar sense pagar la hipoteca. Suposo que es referia a que amb una petita entrada es podia disfrutar del pis i d’un període de cadència llarg. Sembla que aquesta constructora per tal de vendre esta disposada a relaxar les condicions de crèdit i a facilitar el accés a la financiació dels seus compradors.

Casualment aquest es justament el inici del problema del mercat immobiliari a EEUU, una reducció important en les condicions fixades per obtenir un crèdit i en un excés de facilitat al mercat de compra venda de vivenda per persones sense els recursos econòmics necessaris.

Ja se que l’acció d’un sol constructor no es suficient com per afectar al mercat, i que els bancs i caixes estan vigilant molt mes que fa uns anys els crèdits que concedeixen, però es preocupant veure lo curta que pot ser la memòria, quan el que s’està buscant son resultats a un plaç molt curt.

Hi ha una cosa que em tranquil·litza, no he tornat a veure l’anunci, i en la WEB del constructor no hi ha cap referència. Potser el director financer de la empresa ha decidit que vol continuar treballant en la empresa mes de 12 mesos.

Us deixo un enllaç al blog de Mariví Romero, concejal a l’ajuntament de Màlaga de benestar social. Tan sols per recordar que aquesta crisis, com totes, te al darrere unes histories molt humanes.

http://marivi24.wordpress.com/2008/08/06/%c2%bfla-crisis%c2%bf-que-crisis/

I com no, al ja famosíssim blog de Leopoldo Abadia.

http://leopoldoabadia.blogspot.com/2008/04/crisis-financiera-2007-2008.html

Amb el que tan sols tinc un punt de discrepància, crec que part de la culpa s’ha de derivar dels bancs cap a les empreses de rating. Els bancs ja tenen el seu càstig, espero veure el de les empreses de rating.

La financiación de Catalunya no es una amenaza para extremadura.

Se veia venir, la negociación de la financiación catalana se ve des de algunas comunidades como un ataque frontal, y no como lo que es, como una oportunidad para mejorar su forma de financiación.

Parece que des de Andalucia, o extremadura se tiene la impresión que Catalunya esta negociando para que esas comunidades reciban menos ayudas. Nada mas lejos de la realidad, lo que esta negociando Catalunya es poder disponer de mas financiación, lo mismo que negocian ellas cada año.

En el caso que Extremadura necesite mas dinero para realizar infraestructuras tiene que negociarlo directamente con el gobierno central, igual que lo esta haciendo Catalunya. El problema es que si todos piden mas inversiones alguien tendrá que pagarlas. Según nuestra opinión durante los próximos 5 años se tendría que producir una desaceleración de la inversión en la comunidad de Madrid. Finalizada la ampliación de Barajas, y con las suficientes M’s construidas a su alrededor Madrid esta preparada para unos años de poca inversión en infraestructuras.

Esperemos que así lo entiendan las comunidades mas necesitadas, y sobretodo el Gobierno central, esperemos, también, que este ultimo no se dedique a hacer AVE’s a diestro y siniestro conectando Madrid con todas las capitales de provincia de España.

Dejo unos enlaces a unos cuantos blogs donde se esta discutiendo el tema de forma bastante acalorada, como no puede ser de otra forma en estos días.

http://alasombradeltomate.es/2008/07/17/la-falacia-de-las-balanzas-fiscales/

http://josecarlos.wordpress.com/2008/07/21/mas-de-balanzas-fiscales/

El AKP se salva, por un solo voto.

Seis de los magistrados han votado a favor de la ilegalización, si llegan a ser siete lo ilegalizan. Tengo la sensación de que Turquía se ha salvado por un pelo del caos.

Recordemos que la intención era ilegalizar al partido del poder, al primer ministro y a unos 70 políticos mas, entre ellos a todos los ministros.

Os dejamos el enlace.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080730/53509897737.html

El mes semblant a un espanyol de dretes es un espanyol de esquerres.

Aquesta es una frase que se sol sentir en alguns sectors catalanistes, però lluny del que es pugui pensar no son pas els sectors mes radicals. Se sol escoltar en els cercles de persones acostumades a negociar amb, el que s’anomena, Madrid.

Aquests dies veiem com s’estan discutint dues coses, els pressupostos generals del estat i el nou model de finançament de Catalunya. Sembla ser que el govern espanyol necessita de recolzaments per poder aprovar-los, i li esta costant de trobar-los. Sobretot entre els partits catalans, tant d’esquerres com de dretes.

CIU ja ha dit que no els aprovarà sense un acord previ, Iniciativa sembla que actuarà de forma semblant, i la gran sorpresa, el PSC per primera vegada sembla que hi ha un interès en posar-li les coses difícils al PSOE. Esta per veure si els socialistes catalans juguen, o no, de farol.

Amb aquest escenari sembla coherent que els socialistes busquin el recolzament en els populars, una opció que com mes difícil sigui l’acord amb els catalans mes cos anirà prenent. El problema es que els populars catalans no els hi agrada la idea de tornar a quedar com els dolents de la pel·lícula, però aquest es un mal menor pels populars.

Resumint molt tenim uns quants escenaris possibles.

Pacte amb partits catalans. Es pot fer, com quasi tot, bé i malament. Es a dir hi ha el risc de que CIU, acabi arribant massa ràpid a un pacte per “apuntar-se el tanto”.

Pacte amb els popular. Força perillos, ja que no tan sols obre una via nova de pressió cap als partits catalans, sinó que segurament abans de presentar el pacte es mirarà de deixar als catalanistes com els dolents, enfront dels altres territoris de l’estat.

Esperem que sigui com sigui no calgui arribar al segon escenari, però que si no s’hi arriba no sigui per que fa massa por, sinó per que el primer es millor. Es a dir, si s’ha de cedir s’ha de cedir, però segurament ara no es el moment, potser es millor quedar malament.

Més informació a:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080728/53509135333.html

http://www.elpais.com/articulo/espana/CiU/IU-ICV/inclinan/rechazo/Presupuestos/Generales/elpepuesp/20080728elpepunac_7/Tes

¿Ilegalizar Turquia?

Turquia se encuentra en una situación muy curiosa, pero no por eso poco conocida. Muchos países han estado en la misma situación anteriormente.

La situación es que el tribunal constitucional de Turquia esta pensando en ilegalizar un partido islamista. Dicho así no parece tan grave, pero tenemos que tener en cuenta dos importantes características. La población en Turquia es mayoritariamente musulmana, y mas importante todavía, el partido que quieren ilegalizar es el que ostenta el poder, el del primer ministro.

Mas o menos como si en Euskadi ilegalizazen el PNV, o en Espanya al PP o al PSOE.

¿Que buscan con esta ilegalización? Parece ser que en un principio asegurar la laicidad del estado y mantener la democracia en Turquia.

Teniendo en cuenta que el partido a ilegalizar es el AKP, formado por la unión de dos partidos islamistas que ya fueron ilegalizados la medida se antoja como absurda.

Una frase conocida dice “Al enemigo ni agua”, en este caso parece que no tan solo se le da agua, sino que se le alimenta para que el “enemigo” se vuelva mas fuerte y se radicalicen las posiciones.

Europa mientras tanto intenta calmar los animos ofreciendo una zanahoria a turquia, la entrada en la CEE, el problema esta en que ya no sabe a quien ofrecersela. Los defensores mas aferrimos de una Turquia dentro de Europa son al mismo tiempo los aliados de los que promueven la ilegalizació, mientras que el partido a ilegalizar no esta seguro de querer formar parte de una Europa laica, pero asustada de lo que puede representar para muchos de sus miembros el aceptar a un país con dirigentes ligados al Islam.

Mientras tanto una segunda vía intenta moderar a los miembros mas radicales del AKP de forma que su partido no sea visto como una amenaza. El problema es que si la ilegalización avanza las posibilidades de moderación son nulas en ambos bandos.

Difícil situación, donde no parece existir una solución perfecta, aunque si que parece que existe una mala solución, y por ahora va en cabeza, con un cuerpo de ventaja sobre cualquier otra.

Quizá se le podría haber ofrecido la Eurocopa, pero España también la necesitaba…

Actualizamos con una noticia de ultima hora. Un atentado en Estambul deja tres muertos. El atentado se atribuye al PKK, antiguo partido ilegalizado. Esperemos que no sea el inicio de algo mucho peor, con un par de atentados mas las hipótesis de su autoria empezaran a ser dispares, y cada bando culpara al otro. Que cada cual escoja a quien apoyar, acertar será complicado.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080709/53496820375.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/09/internacional/1215622740.html

La inflació de les taronges i el preu dels pisos.

Fa temps vaig tenir un cap que no parava de repetir-me “el que no es mesura no es pot millorar”. En la meva vida he anat sentint tant aquesta frase que la he oblidat. Es a dir es com el soroll del tràfic, la entenc però per aplicar-la tinc que ser conscient de voler fer-ho.

Sembla que en la economia esta passant alguna cosa força semblant. Hi ha una mesura que s’anomena inflació, tots la coneixem, i deuen haver milions de economistes que es van mirant com es comporta, cadascun en la part del mon que li toca. En algun moment donat els economistes, que tenen el poder per fer-ho, decideixen actuar, i per tal de frenar la inflació augmenten el tipus de interès. Com que “s’encareix l’accés als diners” (frase professional) es frena el consum i baixa la inflació. Fins aquí tot correcte.

La mala sort es que la simplicitat de la idea fa que es donin situacions un tant curioses.

El següent paragraf forma part del document en el que el INE explica el per que de la variació de la cistella de la compra utilitzada per calcular el IPC.

Los nuevos artículos que pasarán a formar parte del IPC

representan sectores en auge como los alimentos dietéticos, los

alimentos infantiles o algunos servicios relacionados con la salud,

como el fisioterapeuta o la operación de cirugía estética

Podeu localitzar el document aquí.

Una conseqüència de tocar els tipus de interès es que es modifica el preu d’accés a la vivenda. Baixar el tipus d’interès provoca una alça del preu de la vivenda molt mes gran que en el preu de qualsevol dels bens que formen la cistella del IPC. Ara estem a punt de descobrir que pujar el tipus d’interès provocarà una baixada del preu dels pisos molt mes gran que la produïda en les taronges o en la llet “Blevit II de continuacion”, la que possiblement continuara pujant de preu, ignorant les lleis econòmiques.

Hi ha un index que calcula el grau d’endeutament familiar degut a la compra de la vivenda, el problema es que aquest index tan sols s’utilitza com a noticia, es a dir no se’n fa res amb ell.

En el nostre mon absurd quan pugen els preus de les taronges hi han persones que prenen les mesures necessaries per modificar els preus dels pisos. I quan les famílies s’endeuten mes els successos tenen menys espai als tele noticies (no toquessim temps dels esports).

Qui sap si durant els últims 10 anys el tipus d’interès s’hagués fixat segons el rati d’endeutament degut a la vivenda en lloc de indexar-se al IPC ara no podria prendrem un suc de taronja al bar. Encara que l’ultima vegada van clavar-me 2,5€.

Apa, quan tingui temps buscarem una pastanaga per Turquia, que la necessita.

Es presenta el HiT Barcelona. Hothouse Innovation Technology.

Com ja vam dir, intentarem fer un seguiment d’aquesta fira en la que s’està treballant. Aquest passat 18 de febrer es va fer la presentació de l’esdeveniment a la torre Agbar. Els primers passos sempre són difícils, però és preocupant la poca repercussió de l’esdeveniment que hauria de posicionar a Barcelona com una ciutat puntera en les IT.

Els diaris de més tirada que s’han fet ressò de la noticia són ADN, i ABC.

http://www.adn.es/local/barcelona/20080219/NWS-0318-BCN-congres-rebra.html

http://www.abc.es/20080219/catalunya-catalunya/barcelona-sera-sede-2009_200802190351.html

Deixem l’enllaç a la web de l’ajuntament on esta la nota de premsa de la presentació.

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/AgendaRecomanada/V01AgendaRecomanadaIniciCtl/0,2169,70731677_70768215_1_420771092,00.html?accio=detall

 

Pels que sou mes mandrosos posem un parell de paràgrafs que ens permeten fer-nos una idea del que intenta ser aquest esdeveniment.

“El HiT se centra en tres àrees: la biotecnologia, les energies netes i les noves tecnologies —nanotecnologia, semi-conductors, aparells sense cables, software, material avançat, etc.—, que són els sectors en què més recursos s’inverteixen i els que aporten més a la humanitat.”

“El HiT té un alt nivell de representació institucional —Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Cambra de Comerç de Barcelona, Pla estratègic metropolità, i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç—, un suport que fa que HiT Barcelona es pugui convertir en un esdeveniment de referència global en els sectors de la innovació i les noves tecnologies. “

Ens agrada el temari, però al mateix temps ens fa por que pequi d’ambiciós i es perdi entre tanta matèria i sobretot entre tanta institució.

Estacions adaptades de la L3. Pot ser veritat?

Es la pregunta que ens assalta, es possible, tan sols 6 estacions de 24. L’estació de Sants no esta adaptada? Plaça Espanta no esta adaptada? Vall d’hebron no esta adaptada?

Es certa aquesta informació? Creiem que sí, es la informació disponible a la web de TMB Transports Metropolitans. Però sabem que fa poc s’ha finalitzat la obra de l’ascensor de la estació de Girona de la L4, i en la Web no surt com adaptada. 

Adaptar les estacions es molt important, però també comunicar-ho correctament, la gent que les necessita ho consulta abans d’anar a una estació.  

Fem una petició als responsables, accelerin els plans d’adaptacio, es URGENT, i no s’estan complint els compromisos adquirits en el pla de mobilitat.

HIT (Hothouse Innovation and Technology), o el enèsim intent de ser el silicon Valley del sur d’Europa.

Llegim el 28 del 12 del 2007 a “La Vanguardia” que s’està organitzant una nova fira a Barcelona. Aquesta fira s’anomena HIT i literalment es: “un event de quatre dies amb un format de conferencies, fira de exhibició de projectes i espai de trobada entre empreses, inversors i emprenedors de tot el mon”. Ens costa saber el que es, però la seva intenció es fomentar una fira al voltant del I+D en IT. El motiu es molt senzill, situar a Barcelona com una ciutat a tenir en compte per les empreses punteres de IT.

Aquesta fira tindrà un caràcter anual i esta previst que la primera es realitzi a finals de 2008 inicis del 2009.

Celebrem la idea, i li desitgem el millor del mon, encara que tenim molts, però molts dubtes de que realment aconsegueixi que empreses de IT fixin la seva seu o un laboratori a Barcelona. Ens basem en la fira 3GSM, tot un exit com a fira, la mes important del mon en qüestions de telefonia, però no coneixem de cap empresa de telefonia que tingui la seva seu a Barcelona. Tot i que la CMT Comisión del Mercado de Telecomunicaciones si que té la seva seua Barcelona.

Fa molt de temps que Barcelona intenta ser Silicon Valley, per que no ho aconsegueix? Necessita un altre model? Es Irlanda la Silicon Valley europea?

L’unic que podem dir es que farem un seguiment molt estret de tot el referent a aquest event. Veurem qui el promociona, qui el recolza i quines incorporacions s’hi van realitzant.

També ens preguntem si el model econòmic de capital de IT del sur de Europa es possible, o si es tindria que anar buscant un nou model. A nosaltres ens agraden molt els fons de inversió ISR, Inversio Socialment Responsable. S’ha demostrat que les empreses en les que inverteixen son molt rentables i creiem que ara per ara no hi ha cap ciutat que s’hagi especialitzat ni que tingui un viver de empreses ISR. La pregunta que ens fem es: Quants diners mouen els fons de inversió ISR?

Com a exemple els proxims dies intentarem fer un estudi de la composició del fons de inversió “Clean Energy” ,de Pictet, un dels bancs privats Suïssos mes importants. Entres les empreses cotitzades per aquest fons trobem Gas Natural, i Acciona.

 

Estacions adaptades de la L2. Pleno al 15!

no es de estranyar, es la ultima línia de Metro construïda, la mes nova, i també la mes curta. Les seves 17 estacions estan totalment adaptades!!!! Un 100%.

La situació en línies mes antigues es molt diferent, però el fet de que tota la L2 estigui adaptada ens dona esperances de que la nova L9 (que serà la mes llarga un cop es finalitzi) estarà també totalment adaptada tal com diuen des de la generalitat i l’ajuntament.