¿Ilegalizar Turquia?

Turquia se encuentra en una situación muy curiosa, pero no por eso poco conocida. Muchos países han estado en la misma situación anteriormente.

La situación es que el tribunal constitucional de Turquia esta pensando en ilegalizar un partido islamista. Dicho así no parece tan grave, pero tenemos que tener en cuenta dos importantes características. La población en Turquia es mayoritariamente musulmana, y mas importante todavía, el partido que quieren ilegalizar es el que ostenta el poder, el del primer ministro.

Mas o menos como si en Euskadi ilegalizazen el PNV, o en Espanya al PP o al PSOE.

¿Que buscan con esta ilegalización? Parece ser que en un principio asegurar la laicidad del estado y mantener la democracia en Turquia.

Teniendo en cuenta que el partido a ilegalizar es el AKP, formado por la unión de dos partidos islamistas que ya fueron ilegalizados la medida se antoja como absurda.

Una frase conocida dice “Al enemigo ni agua”, en este caso parece que no tan solo se le da agua, sino que se le alimenta para que el “enemigo” se vuelva mas fuerte y se radicalicen las posiciones.

Europa mientras tanto intenta calmar los animos ofreciendo una zanahoria a turquia, la entrada en la CEE, el problema esta en que ya no sabe a quien ofrecersela. Los defensores mas aferrimos de una Turquia dentro de Europa son al mismo tiempo los aliados de los que promueven la ilegalizació, mientras que el partido a ilegalizar no esta seguro de querer formar parte de una Europa laica, pero asustada de lo que puede representar para muchos de sus miembros el aceptar a un país con dirigentes ligados al Islam.

Mientras tanto una segunda vía intenta moderar a los miembros mas radicales del AKP de forma que su partido no sea visto como una amenaza. El problema es que si la ilegalización avanza las posibilidades de moderación son nulas en ambos bandos.

Difícil situación, donde no parece existir una solución perfecta, aunque si que parece que existe una mala solución, y por ahora va en cabeza, con un cuerpo de ventaja sobre cualquier otra.

Quizá se le podría haber ofrecido la Eurocopa, pero España también la necesitaba…

Actualizamos con una noticia de ultima hora. Un atentado en Estambul deja tres muertos. El atentado se atribuye al PKK, antiguo partido ilegalizado. Esperemos que no sea el inicio de algo mucho peor, con un par de atentados mas las hipótesis de su autoria empezaran a ser dispares, y cada bando culpara al otro. Que cada cual escoja a quien apoyar, acertar será complicado.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080709/53496820375.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/09/internacional/1215622740.html

La inflació de les taronges i el preu dels pisos.

Fa temps vaig tenir un cap que no parava de repetir-me “el que no es mesura no es pot millorar”. En la meva vida he anat sentint tant aquesta frase que la he oblidat. Es a dir es com el soroll del tràfic, la entenc però per aplicar-la tinc que ser conscient de voler fer-ho.

Sembla que en la economia esta passant alguna cosa força semblant. Hi ha una mesura que s’anomena inflació, tots la coneixem, i deuen haver milions de economistes que es van mirant com es comporta, cadascun en la part del mon que li toca. En algun moment donat els economistes, que tenen el poder per fer-ho, decideixen actuar, i per tal de frenar la inflació augmenten el tipus de interès. Com que “s’encareix l’accés als diners” (frase professional) es frena el consum i baixa la inflació. Fins aquí tot correcte.

La mala sort es que la simplicitat de la idea fa que es donin situacions un tant curioses.

El següent paragraf forma part del document en el que el INE explica el per que de la variació de la cistella de la compra utilitzada per calcular el IPC.

Los nuevos artículos que pasarán a formar parte del IPC

representan sectores en auge como los alimentos dietéticos, los

alimentos infantiles o algunos servicios relacionados con la salud,

como el fisioterapeuta o la operación de cirugía estética

Podeu localitzar el document aquí.

Una conseqüència de tocar els tipus de interès es que es modifica el preu d’accés a la vivenda. Baixar el tipus d’interès provoca una alça del preu de la vivenda molt mes gran que en el preu de qualsevol dels bens que formen la cistella del IPC. Ara estem a punt de descobrir que pujar el tipus d’interès provocarà una baixada del preu dels pisos molt mes gran que la produïda en les taronges o en la llet “Blevit II de continuacion”, la que possiblement continuara pujant de preu, ignorant les lleis econòmiques.

Hi ha un index que calcula el grau d’endeutament familiar degut a la compra de la vivenda, el problema es que aquest index tan sols s’utilitza com a noticia, es a dir no se’n fa res amb ell.

En el nostre mon absurd quan pugen els preus de les taronges hi han persones que prenen les mesures necessaries per modificar els preus dels pisos. I quan les famílies s’endeuten mes els successos tenen menys espai als tele noticies (no toquessim temps dels esports).

Qui sap si durant els últims 10 anys el tipus d’interès s’hagués fixat segons el rati d’endeutament degut a la vivenda en lloc de indexar-se al IPC ara no podria prendrem un suc de taronja al bar. Encara que l’ultima vegada van clavar-me 2,5€.

Apa, quan tingui temps buscarem una pastanaga per Turquia, que la necessita.

Es presenta el HiT Barcelona. Hothouse Innovation Technology.

Com ja vam dir, intentarem fer un seguiment d’aquesta fira en la que s’està treballant. Aquest passat 18 de febrer es va fer la presentació de l’esdeveniment a la torre Agbar. Els primers passos sempre són difícils, però és preocupant la poca repercussió de l’esdeveniment que hauria de posicionar a Barcelona com una ciutat puntera en les IT.

Els diaris de més tirada que s’han fet ressò de la noticia són ADN, i ABC.

http://www.adn.es/local/barcelona/20080219/NWS-0318-BCN-congres-rebra.html

http://www.abc.es/20080219/catalunya-catalunya/barcelona-sera-sede-2009_200802190351.html

Deixem l’enllaç a la web de l’ajuntament on esta la nota de premsa de la presentació.

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/AgendaRecomanada/V01AgendaRecomanadaIniciCtl/0,2169,70731677_70768215_1_420771092,00.html?accio=detall

 

Pels que sou mes mandrosos posem un parell de paràgrafs que ens permeten fer-nos una idea del que intenta ser aquest esdeveniment.

“El HiT se centra en tres àrees: la biotecnologia, les energies netes i les noves tecnologies —nanotecnologia, semi-conductors, aparells sense cables, software, material avançat, etc.—, que són els sectors en què més recursos s’inverteixen i els que aporten més a la humanitat.”

“El HiT té un alt nivell de representació institucional —Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Cambra de Comerç de Barcelona, Pla estratègic metropolità, i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç—, un suport que fa que HiT Barcelona es pugui convertir en un esdeveniment de referència global en els sectors de la innovació i les noves tecnologies. “

Ens agrada el temari, però al mateix temps ens fa por que pequi d’ambiciós i es perdi entre tanta matèria i sobretot entre tanta institució.

Estacions adaptades de la L3. Pot ser veritat?

Es la pregunta que ens assalta, es possible, tan sols 6 estacions de 24. L’estació de Sants no esta adaptada? Plaça Espanta no esta adaptada? Vall d’hebron no esta adaptada?

Es certa aquesta informació? Creiem que sí, es la informació disponible a la web de TMB Transports Metropolitans. Però sabem que fa poc s’ha finalitzat la obra de l’ascensor de la estació de Girona de la L4, i en la Web no surt com adaptada. 

Adaptar les estacions es molt important, però també comunicar-ho correctament, la gent que les necessita ho consulta abans d’anar a una estació.  

Fem una petició als responsables, accelerin els plans d’adaptacio, es URGENT, i no s’estan complint els compromisos adquirits en el pla de mobilitat.

HIT (Hothouse Innovation and Technology), o el enèsim intent de ser el silicon Valley del sur d’Europa.

Llegim el 28 del 12 del 2007 a “La Vanguardia” que s’està organitzant una nova fira a Barcelona. Aquesta fira s’anomena HIT i literalment es: “un event de quatre dies amb un format de conferencies, fira de exhibició de projectes i espai de trobada entre empreses, inversors i emprenedors de tot el mon”. Ens costa saber el que es, però la seva intenció es fomentar una fira al voltant del I+D en IT. El motiu es molt senzill, situar a Barcelona com una ciutat a tenir en compte per les empreses punteres de IT.

Aquesta fira tindrà un caràcter anual i esta previst que la primera es realitzi a finals de 2008 inicis del 2009.

Celebrem la idea, i li desitgem el millor del mon, encara que tenim molts, però molts dubtes de que realment aconsegueixi que empreses de IT fixin la seva seu o un laboratori a Barcelona. Ens basem en la fira 3GSM, tot un exit com a fira, la mes important del mon en qüestions de telefonia, però no coneixem de cap empresa de telefonia que tingui la seva seu a Barcelona. Tot i que la CMT Comisión del Mercado de Telecomunicaciones si que té la seva seua Barcelona.

Fa molt de temps que Barcelona intenta ser Silicon Valley, per que no ho aconsegueix? Necessita un altre model? Es Irlanda la Silicon Valley europea?

L’unic que podem dir es que farem un seguiment molt estret de tot el referent a aquest event. Veurem qui el promociona, qui el recolza i quines incorporacions s’hi van realitzant.

També ens preguntem si el model econòmic de capital de IT del sur de Europa es possible, o si es tindria que anar buscant un nou model. A nosaltres ens agraden molt els fons de inversió ISR, Inversio Socialment Responsable. S’ha demostrat que les empreses en les que inverteixen son molt rentables i creiem que ara per ara no hi ha cap ciutat que s’hagi especialitzat ni que tingui un viver de empreses ISR. La pregunta que ens fem es: Quants diners mouen els fons de inversió ISR?

Com a exemple els proxims dies intentarem fer un estudi de la composició del fons de inversió “Clean Energy” ,de Pictet, un dels bancs privats Suïssos mes importants. Entres les empreses cotitzades per aquest fons trobem Gas Natural, i Acciona.

 

Estacions adaptades de la L2. Pleno al 15!

no es de estranyar, es la ultima línia de Metro construïda, la mes nova, i també la mes curta. Les seves 17 estacions estan totalment adaptades!!!! Un 100%.

La situació en línies mes antigues es molt diferent, però el fet de que tota la L2 estigui adaptada ens dona esperances de que la nova L9 (que serà la mes llarga un cop es finalitzi) estarà també totalment adaptada tal com diuen des de la generalitat i l’ajuntament.

Estacions adaptades de la L1

Hola,

aquí tenim el planell de les estacions adaptades de la Linea1. En un principi no esta del tot malament, tot i que aquesta expressió es del tot incorrecte per qualsevol persona que necessiti utilitzar una estació adaptada i la de origen o destí no ho estigui. La situació ideal, que per altra banda tindria que ser la normal es que les estacions adaptades fossin el 100% de les existents.

 

De vegades pensem que l’adaptació de les estacions tan sols es valida per persones amb mobilitat reduïda, i hi ha gent que creu que no el cost d’adaptació es molt gran pels usuaris existents. Els autors d’aquest blog defensem la necessitat de disposar de totes les estacions adaptades, sense que el cost sigui cap variable a tenir en compte. La gent amb cotxets, la gent gran i la gent amb algun problema de mobilitat les necessiten.

 

Pel que fa a la L1 veiem que tenim 16 estacions adaptades d’un total de 30, es a dir mes del 50%. A aquestes hi podríem sumar una parcialment adaptada, però no ho volem fer. Una estació parcialment adaptada vol dir que una persona amb cadira de rodes necessita de l’ajuda d’un acompanyat.

 

Hi ha unes mancances que ens fan plantejar quina ha estat la prioritat pes escollir les estacions a adaptar, creiem que una molt important pot ser el cost econòmic de la adaptació, ja que no trobem cap mena de sentit a que no estiguin adaptades les estacions Sants, Espanya, Arc de Triomf i Clot. Totes elles estacions d’intercanvi importantissimes amb altres mitjans de transport com la Renfe, ferrocarrils o la estació d’autobusos del parc del nord.

Qualsevol comentari sobre el estat de estacions o la vostre opinio sobre la qualitat de la adaptació, com sempre serà benvingut.

 

Dret a decidir & “Le Monde”. Relacions Catalunya Espanya vistes des de França.

Hola,  Com es pot veure, ens costa trobar el temps per recollir i treballar la informació necessària per realitzar el estudi de l’adaptabilitat de les estacions. Anirem actualitzant el blog amb opinions, que sempre tindran a veure amb la ciutat de Barcelona. A poder ser, fugint de polèmiques, i intentant copsar com es veu Barcelona a nivell Europeu.  

A la Vanguardia, trobem la columna d’en Màrius Carol. On explica la visió sobre la manifestació pel dret a decidir que ofereix “le Monde”.  Segons el columnista el diari francès, amb una magnifica edició espanyola (http://www.monde-diplomatique.es/isum/Main), a copsat millor que els mitjans espanyols la intenció de la manifestació.  

Segons le Monde la manifestació va estar provocada mes per la fustració que senten els habitants de Catalunya, que des de fa anys creuen estan abandonats per l’estat espanyol, i que veuen com la falta de recursos els hi comença a afectar en la seva vida.  

Es potser la distancia el que dona aquesta claredat de idees? Estar clar que el periodisme necessita d’independència, i aquesta te la pot donar la distancia. Ja vam tenir un exemple amb The Economist i el fatídic 11m.  

Aquí deixem el link a l’article de “Le monde”, en francès, que hi farem….http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3214,36-984774@51-982691,0.html  

RENFE i la accesibilitat.

Complicat ho tenim per utilitzar els serveis de RENFE de forma assídua si patim qualsevol minusvàlia que ens dificulti la mobilitat. Aquesta es la impressió que ens dona al llegir el tríptic publicat per RENFE, ADIF i el Ministerio de Fomento. Deixem l’enllaç aqui al document i algunes cites del mateix document.

Per rodalies el que ens indiquen es.

Para solicitar el servicio de ayuda, el viajero comunicará con 36 horas de antelacióna la salida del tren correspondiente la necesidad de tal asistencia al número de teléfono 902 24 05 05.

No sabem si realment ho estem entenent correctament. Però en el cas de que algú pretengui amb alguna minusvalia pretengui anar amb tren cada dia a treballar ha de començar a reservar els viatges el dissabte.  Per trens de llarga distancia el funcionament es exactament el mateix.

RENFE però indica que pels rodalies de CIVIA s’avisi tan sols amb dues hores de antelació. Pel que fa a Barcelona entren dins dels trens CIVIA els següents:  

Línea C-1Barcelona CIVIA

Barcelona Sants, Pl. de Catalunya,St. Adriá de Besos, Badalona, Cabrerade Mar-Vilassar de Mar, Mataróy Calella

2 trenes/hora

Sorprenent que no figuri la C10, es a dir la impossibilitat d’arribar fins al Aeroport amb una línia adaptada de RENFE. Increïble el numero de estacions adaptades: 6. Insignificant el numero de trens que donen servei, 1 cada 2 hores.  

Ens posarem en contacte amb RENFE per que ens indiquin si aquestes dades encara son correctes.  

No perdrem el temps discutint sobre la reserva de plaça amb 36 hores d’antelació. Ens sembla antiquat i ens fa vergonya. Els esforços tindrien que anar, segons el nostre parer,  cap a la adaptació de línies i trens al pla CIVIA.  

Ampliacions del carril Bici. Resum.

Concloem el primer tema tractat amb un sabor agre dolç. Per una banda estem contents de les aportacions dels lectors, la majoria amics del BACC, de la associació de patinadors de barcelona i dels Amics de la Bici.  Hem aconseguit fer un diàleg amb un rerefons polític de forma constructiva. S’han fet propostes, i la gent ha donat la seva opinió.

Destaquem:

La creació del carril bici pel carrer Aragó. Aportació d’en Juan, lector del blog.

La creació d’un carril bici, compartit, pel lateral de la diagonal, i la idea de que els Carrils Bici han d’estar connectats en xarxa. Aportació del Enric Garcia de CiU.

La nostre aportació, un carril Bici per Numancia per connectar la estació de Sants, amb una zona d’oci i el campus nord.  

Però estem tristos per la resposta dels partits. Tan sols CiU a través del seu regidor Enric Garcia ens ha fet una aportació digne de ser publicada. Ens estranya, i molt, la absència d’alguns partits i no tant la d’uns altres, però totes ens preocupen per igual. Tan poc interès genera entre els politics del consistori els temes que no estan en primera plana?

Continuarem en aquesta línia, fugint de polèmiques i de discussions enceses. Ara toca començar a estudiar l’adapatació de les estacions. Volem veure com ho té la gent amb problemes de mobilitat per utilitzar el transport public que connecta l’area metropolitana.

Pel que ja sabem RENFE no queda gaire bé. En el pròxim post  donarem el primer llistat de les associacions a consultar, i de les forces i institucions que rebran els qüestionaris que en surtin.  Si voleu fer cap aportació, ja sabeu, teniu el blog, o la dreça bcnaccions@gmail.com.